Max, el renovat servei que substituirà HBO Max, ha anunciat una nova sèrie creada juntament amb Leticia Dolera. Es tracta de 'Pubertad', un drama familiar que explora el pes del tabú i l'herència psicològica transmesos de generació en generació. Dolera dirigeix i protagonitza aquesta sèrie de sis episodis, que s'estrenarà el 2025 a Max, abans de l'arribada en obert de la mà de 3Cat.
Ambientada en ple estiu i en el context cultural de la tradició castellera catalana, 'Pubertad' es rodarà a localitzacions de Catalunya aquest estiu. La sèrie arrenca quan l'harmonia d'una comunitat es veu truncada per una denúncia d'agressió sexual en xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.
Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.
La sèrie qüestiona si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si fos, de qui seria la responsabilitat: del nen, de la família o de la societat. Alhora, la història explora les relacions paternofilials i com aquestes, vulguem o no, també ens constitueixen.
"En la pubertat, la sexualitat i els canvis al nostre cos ens travessen i ens fan vulnerables. En un context social on d'una banda es pornifica i cosifica tot i de l'altra el sexe i la intimitat segueixen sent un tabú, com s'aproximen els adolescents a una cosa tan íntima i radical com és la sexualitat?, com ho fem nosaltres, els adults?, estem preparats per acompanyar-los? Per això he escrit 'Pubertat', per compartir totes aquestes inquietuds i intentar donar una mica de llum ", ha explicat Leticia Dolera.
"Per narrar aquesta història he triat la força visual i metafòrica de la tradició castellera. 'Pubertat' parla del llegat entre generacions, entre pares i mares i els seus fills i filles, tant a nivell cultural, com emocional o psicològic; també de com la tradició i el progrés conviuen avui amb certa tensió. Per això em semblava que el context de la cultura popular era un terreny fèrtil i idoni per a la sèrie", afegeix.
"A més de l'esforç en equip i del simbòlic i catàrtic d'un castell, em va atreure per a la història, la naturalització del contacte amb el cos a l'hora de fer un castell. El cos vist com una cosa a integrar i no una cosa a témer, amagar o del que avergonyir-se. Crec que, en definitiva, una colla castellera és com una petita societat, a nivell humà i polític, és un mirall on mirar-nos", conclou Leticia Dolera.