'OT 2023' ja ha arribat al final després de proclamar Naiara com a guanyadora. Per part seva, Paul Thin i Ruslana han quedat en segona i tercera posició, respectivament. Parlem amb els dos finalistes, que fan balanç del seu pas pel talent xou de Prime Video.
Durant l'entrevista, Ruslana respon a la pressió que ha sentit a 'OT 2023' i si creu que ha arribat a perdre la seva essència. Pel que fa a Paul Thin, no dubta a parlar de la relació inicial amb els companys o de la polèmica elecció de cançons.
Ruslana estàs considerada com una de les concursants més rebels de l'edició, ho sents així?
No he pogut pensar a les càmeres ni controlar el que deia o feia. Al principi sents una mica de pressió perquè saps que t'estan gravant tot el dia, però mai no em vaig posar barreres del que fer. Sempre dic que del que més orgullosa que estic és haver-me mostrat natural.
Perquè al final tots tenim parts bones i dolentes. He estat feliç, he plorat... han estat moltes emocions i estic molt orgullosa d'haver estat jo en tot moment, no me'n penedeixo de res.
Com valoreu les actuacions dels vostres companys? Quina ha estat la vostra preferida?
Ruslana: Tots s'han superat, i al final tu quan convius amb ells doncs saps les cosetes que més costen a un o altre. Jo estava per exemple ahir veient l'actuació de Martin des del darrere i quan va fer aquesta nota ho vaig celebrar. I ha estat molt guai veure'ls tothom.
Paul: Totalment, és que al final tots passem per aquest creixement i veure quan aconsegueixen això, t'omple de veure com la gent que tens al voltant va aconseguint els seus objectius.
Ruslana. Gaudir dels teus companys. Jo ho estava veient en les últimes passades de micros, gaudir dels teus companys, del talent que tenen tots i és molt guai.
Què us agradaria fer a partir d'ara? Teniu clar per on voleu enfocar la vostra carrera?
Paul: Sé que el que vull explicar són històries com la meva música. Vull centrar-me a crear amb un pas tranquil i centrant-me en allò important, que són les cançons. Com ens diu Manu Guix. Cal centrar-se en allò que un busca, en la seva veritat.
Ruslana: Hi ha un món allà fora per descobrir, tinc 18 anys i em queda una vida molt llarga i plena de coses. A curt termini és un camí per explorar. He tingut la primera presa de contacte amb la composició, a veure com puc plasmar en un paper allò que jo soc, amb un punt de rebel·lia i rock&roll.
Us ha ajudat 'OT' a projectar el tipus d'artista que voleu ser? Ruslana, per exemple, sents que t'estava encasellant?
Ruslana: Aquí fem de tot, es fa de tot, i hi ha cançons que se't travessen més per una banda que per l'altra. Però no, no sento que se m'hagi encasellat en res perquè al final ho faig jo. I estic eternament agraïda per haver provat coses i haver-me vist en àmbits diferents encara que al final jo no sigui això. O sí, qui sap?
Quina creus que és la teva ànima? Més roquera?
Ruslana: Sí, sento que soc una ànima més lliure, una mica rockera, sí. És fàcil després d'interpretar cançons a què t'has d'adaptar per la interpretació, perdre una mica la teva essència. Al final, quan fas la teva música fas el que surt de tu.
És veritat que en un moment se'm va travessar això una mica... i encara que no em vaig perdre a mi mateixa, això era una mica.
Paul, Tinet Rubira va dir que Bad Gyal no feia cançons per lluir-se sobre un escenari, abans que tu decidissis fer 'Febre', què li diries?
La música evoluciona. Tots vam arribar a aquest punt en què fem el clic, a mi em va passar. Jo fa anys, quan tenia 14 anys, tampoc no entenia la música urbana. Deia 'jo no escolto reguetó'. I no va ser fins que em va arribar de casualitat, que li vaig agafar aquest afecte encara que no entenia què significava. I és el que dic, simplement arriba un moment en què ho entens i ja està, és comprensible. Al final és música que porta pocs carrers.
Paul, hi va haver un moment en què et va costar connectar amb els teus companys, com vas viure aquestes setmanes?
Paul: Al final entres a una casa amb gent que no coneixes i a mi em va costar més. Soc una persona que necessita els seus espais, estar sol... i quan som tanta gent és complicat. Em va costar una miqueta més integrar-me, però és normal.
Que m'hagués agradat passar més temps en grup quan estàvem tots plegats? Sí, però ja arribaran moments per estar els 16 junts amb la gira i tot el que ve. I ara no sento que estigui apartat i els tinc moltíssim afecte a tothom. Des de Suzete fins als que hem arribat al darrer dia. Som una família.
Ruslana: Sí, és complicat arribar i viure amb 15 persones.
Vau sentir en algun moment que la tancada us estava superant?
Ruslana: És dur i la darrera setmana és dura. Se't fa tot una mica bola, però no es tractava de res personal ni de mal rotllo. Simplement cadascú veia que ja estava arribant el final del seu camí i eren moltes emocions per gestionar en un espai tancat on no tens escapatòria. Perquè no pots escapar enlloc, com a molt surts a prendre aire a la terrassa.
Us fa por les xarxes i llegir el que es diu de vosaltres?
Ruslana: Por no, sí vertigen. Vull anar de mica en mica i anar preguntant a amics i familiars més que veure tot el que s'ha dit de mi que potser és una mica masoca.
Paul: Tenim curiositat per saber què es diu, però alhora vertigen. Volem acompanyar-ho amb teràpia i tranquil·litat.