TV3 ja ha estrenat 'Jo mai mai', la seva nova sèrie musical juvenil protagonitzada per Claudia Riera i Miki Núñez. La ficció, ambientada en unes colònies d'estiu, s'emet al prime time del dilluns. 'Jo mai mai' tracta temes com l'amistat i el creixement personal, el bullying, les addiccions, la identitat de gènere i la sexualitat, les xarxes socials o la salut mental.
Entrevistem Uri García, Román Parrado i Sílvia Quer, els seus directors, i Marc Roma, el seu productor, per conèixer més detalls sobre aquesta nova sèrie juvenil.
Què ens trobarem a 'Jo mai mai'?
Uri: És una sèrie juvenil familiar que parla d'un estiu de colònies amb una monitora, Mai, força peculiar. És una sèrie que combina un estiu de colònies que sembla que en una setmana poden passar moltes coses i passen. I també té una capa de drama i thriller que està des de l'origen fins al final de la sèrie.
Com té cura 'Jo mai mai' la diversitat sexoafectiva i de gènere?
Uri: Crec que nosaltres, des del principi, volíem tenir una sèrie diversa tant en sexualitat com en raça i gènere. Volíem que fos basada en joves, però realista. Volem mostrar com és la vida.
Per exemple, la Mai té una parella que és noia i la trobem al llit amb un noi. Nuri, és obertament gai i la seva trama es va desenvolupant durant la sèrie.
És un tema molt important per a nosaltres i hem intentat retratar-lo de la millor manera possible.
Com vau arribar a la idea d'aquesta sèrie?
Uri: Aquesta sèrie ve d'una sèrie basca, 'Go!azen', que no té res a veure amb la trama argumental, però sí a l'estiu de colònies i la part musical. Creiem que a Catalunya les colònies són molt reconeixibles per a l'espectador, i per a diferents generacions. Les colònies és un lloc de creixement i lluminós, que permet que passin moltes coses, i ens va semblar un bon lloc per explicar una història.
Com creus que la rebrà el públic?
Uri: Aquesta barreja lluminosa, d'estiu i drama funciona molt bé. A més a més, té una càrrega musical molt present que creiem que sorprendrà. El repartiment canta 16 de les millors cançons del panorama català, vinculades a la trama i al moment que estan vivint. Aquesta capa musical està molt ben integrada orgànicament a la trama i, les podran escoltar a les plataformes i hi haurà un videoclip a Youtube.
El títol de la sèrie fa referència a la protagonista que es diu Mai, però també hi ha una mítica cançó que es diu 'Jo mai mai' de Joan Dausà, un mític joc de les colònies.
L'origen del títol sorgeix del joc de nit, que és el joc més popular a colònies. I, ens anava perfecte que hi hagués una cançó, i la Mai es diu així pel joc també.
Heu rebut feedback de Joan Dausà?
Uri: Sí, a Joan li ha agradat i ja li vam dir que seria una versió més accelerada i amb ràbia. És com si anys més tard, amb ràbia cantés al personatge d'Hèctor.
El procés de càsting ha estat difícil trobar aquests personatges?
Román: Vam veure 400 joves. Vam obrir el procés a tot Catalunya i després vam anar fent garbells. Volíem que sabessin cantar, ballar, i evidentment, actuar. Ho vam obrir molts influencers, al món d'internet, ja que volíem obrir el mercat. Però, en definitiva, la gent que hi és és gent amb una carrera sòlida en interpretació perquè és el que ha primat.
Uri: Hi ha actors amb més experiència que altres, i aquest equilibri ens funciona molt bé, sobretot amb els personatges. Tots ho han fet estupendament.
Román: Això ha ajudat a la dinàmica, que també passa a les colònies, on hi ha uns líders i la resta a poc a poc van agafant confiança, i això ha passat força natural. Es pot veure al desenvolupament dels personatges i ha estat molt guai.
Quin és el vostre personatge preferit?
Román: Això és molt difícil. Et puc dir els personatges que m'han sorprès. Personatges que no els tenia tanta fe sobre paper, però després han crescut moltíssim. El personatge de Nur, és un súper descobriment. I, hi ha personatges que al principi per a mi, tenien un paper secundari, però han crescut moltíssim com Billy.
Uri: Billy és la cola de qualsevol grup. Sempre cal que algú faci unió en un grup, i Biel Rosell ho ha portat a una altra dimensió.
Román: És una sèrie amb moments seriosos i complicats, perquè es tracten temes espinosos. I aquest personatge sempre aconsegueix aportar la comicitat, alliberar la tensió i treure un somriure.
Uri: Després, hi ha personatges com la Mai i la Rita, que ja des de l'inici són brutals. Però, a cada capítol cada personatge anirà agafant més pes. I, sobretot, no hi ha personatges bons ni dolents, són com nosaltres, de vegades bons i de vegades dolents segons com passen les coses.
Quina perspectiva com directors volíeu donar a la sèrie?
Sílvia: Tots hem aportat les nostres cosetes particulars. Amb Román i Uri ens hem entès molt bé, i teníem un món molt en comú. Tots volíem explicar la mateixa història dins una escena, i malgrat tenir els episodis repartits, tots sabíem el missatge que volíem donar a cada escena i capítol. Ha estat una feina molt enriquidora.
Román: Tot aquest principi en què vam haver de reestructurar el guió, i els vam crear en conjunts, va fer que discutíssim les seqüències junts. Ha estat una cosa molt natural.
¿L'ombra de 'Merlí' us espanta?
Uri: És indiscutible que 'Merlí' va ser una sèrie que va agradar a tothom i va ser un èxit, i pensar que ens semblem seria molt guai. Però no ens assemblem.
Román: Tot està molt globalitzat, i aquesta sèrie no s'assembla a Merlí. Té personalitat pròpia, com a l'aproximació a certs temes, com a la realització, com a l'ús de la música, etc.
Uri: És una sèrie autèntica. Els nostres referents han estat més de fora de Catalunya per arribar a més llocs que ens agradin.
Creieu que la sèrie crearà referents?
Uri: Té aquesta part bona de ser una sèrie coral, que qualsevol pot sentir-se identificat per algun personatge oa un moment o altre, tant amb la part bona com amb la dolenta. És una sèrie de fer pensar i fer parlar.
Román: Hem creat un espai molt creïble on es poden crear molts debats sobre l'adolescència, sobretot en relació amb els pares.
Podeu unir diferents generacions davant de la pantalla?
Román: Això esperem. Nosaltres li hem posat molt d'afecte. Hem creat unes trames d'adults que no siguin meres comparses de joves, que tinguin les pròpies trames i conflictes.
És una sèrie per a joves, evidentment, però jo la veig i m'interessa.
Creieu que a l'estrena de la sèrie el pot afectar en competir a la mateixa franja horària amb 'Operación Triunfo'?
Román: Una mica. Però, si no hi ha 'OT', hi ha una altra cosa… Crec que cal fer un bon productor i deixar que visqui. Ara mateix, fins a quin punt és realment important l'audiència real en directe? Gràcies a les plataformes, ja no és tan rellevant i perjudicial que hi coincideixin dos formats.
Hi haurà segona temporada?
Uri: Tenim moltes idees per a una segona temporada, i esperem que enganxi molt per poder-la fer.
Si hi ha segona temporada, hi haurà cap canvi?
Román: Sí, hi ha personatges que han tingut una vida molt intensa aquesta temporada i el seu arc s'ha esgotat una mica. En canvi, n'hi ha d'altres que mereixen explorar més facetes seves. Així com incloure nous personatges.
S'ha estudiat la manera de fer un disc o fer un musical?
Román: Sí, la idea és treure'l en multiplataforma. Volem fer concerts, treure un disc, a Spotify estaran les cançons…
Hi ha la possibilitat de fer un crossover amb la sèrie d'ETB?
Marc: Sí, encara que a la primera temporada no passa. És cert que va dirigit a un públic diferent, i el plantejament de la sèrie també.
Román: El plantejament musical de 'Go!azen' és molt diferent. Aquí, la música està integrada a la trama i s'expressa per mitjà d'aquesta. A més, a les xarxes això funciona molt.
Sílvia: Les cançons serveixen per reforçar la trama de manera orgànica, amb coses que de debò estan passant.
Marc: Tenim la música per atraure el públic a les plataformes, i també per unir generacions al projecte, ja que són cançons dels darrers 30 anys versionades pels nostres actors. Intentem crear un enllaç emocional a través de les cançons.
Com valoreu la confiança de TV3?
Sílvia: Per mi és una satisfacció estar vinculada a TV3 després de 30 anys de la primera ficció que vaig fer, 'Poblenou'. És on vaig començar, i ha estat la meva escola. D'alguna manera, quan TV3 fa 40 anys, poder estrenar una nova sèrie m'omple de felicitat, ja que em fa sentir que segueixo a la batalla.
Per mi, va ser una sorpresa que el Marc em digués. Ha estat màgia, ha estat una experiència magnífica.