El passat 17 de desembre es va estrenar 'Vestidas de azul' a atresplayer. La sèrie segueix el llegat de 'Veneno' i se situa dos anys després de la mort de Cristina. Encara que aquesta vegada, són les històries de sis dones trans als anys 80 les que inspiren el nou llibre de Valeria.
Parlem amb dues de les seves protagonistes: Lola RodrÍguez i Álex Saint, perquè ens expliquin més detalls sobre la trama i com d'important és que hi hagi ficcions com aquesta.
Què destacaríeu de la trama de 'Vestidas de azul'?
Àlex: El més important per mi és la sororitat, tenir persones amb qui trobar el suport que vols, la família que s'escull. Les amigues que t'agafen de la mà, que estan vivint coses que tu també has viscut i les que et poden ajudar. La família que tu tries.
Perquè veus històries com les d'aquestes dones que, amb tantes adversitats al davant... La majoria vivint sense el suport de la seva família, havent d'anar de casa, fent la mili o dedicant-se a la prostitució perquè ningú no els donava una altra feina. Bàsicament eren l'últim a escala social.
I, com en aquella època, entre elles havien de sobreviure i recolzar-se. Recalc sobreviure perquè per a mi no van viure, sinó que van sobreviure. Em sembla fascinant com algunes han arribat a dia d'avui fins i tot.
Eren realitats molt fortes i molt dures. Em sembla que la sororitat era una cosa clau entre nosaltres.
Què ha suposat per a vosaltres tornar a interpretar a Valeria i a Sacha?
Lola: Ha estat un regal poder aprofundir més en el nostre personatge, descobrint així més sobre les capes i les facetes. I em sembla molt important, perquè estem contant l'actualitat com a dones trans. Unes, però hi ha milers de realitats més.
Al cap ia la fi, cada vida és un món i és important mostrar algunes històries, i les nostres són unes. D'aquesta manera, pots estendre ponts a què vindran ara.
Per això, és important adonar-nos que això és una roda d'amor i afecte. També de la lluita que van viure les d'abans, que vivim ara i que es passarà a les que vénen després. Crear ponts d'unió, acceptació i empoderament sobretot.
Aquesta sèrie intenta fer justícia i sentir-nos que mereixem l'espai, que ningú ens mourà.
Com va ser el procés creatiu dels vostres personatges perquè puguem veure a 'Vestidas de azul' una evolució? Vau poder aportar idees al seu desenvolupament?
Lola: Sí, totes dues vam proposar diverses coses.
Àlex: En el meu cas, els Javis em van proposar explicar una part de la meva història personal. Jo vaig acceptar amb força por. El tema de la disfòria, de com buscar-te al món, de la depressió i de la salut mental.
Com et pot arribar a afectar això. Perquè al final és una cosa de la qual pot arribar a sentir-se identificat qualsevol persona, ja no només trans.
A totes les dones ens sotmeten a un cànon físic ia una manera que ens hem de comportar que és insuportable. Ningú no hi arriba mai. Ara a la dona trans ens sotmeten al mateix cànon que a una dona cis.
Lola: Fins i tot més. I com que la gent et jutja amb això.
Álex: Però al final no queda altra que empoderar-te i dir-te "sóc moltíssimes més coses del que tu vols veure en mi". I estic orgullosa avui dia de ser trans. I tinc una veu perquè la gent m'escolti.
I sí, jo he posat molt de la meva història personal. I si aquest dolor ajuda algú o si algú es pot sentir recolzat o identificat, ja té molt de sentit. És un privilegi per a mi poder sentir-ho i viure-ho així.
Amb aquesta sèrie s'obre de nou discurs, què espereu que el públic s'endugui després de veure la sèrie?
Lola: Que s'emporti molt d'amor, molt d'aprenentatge. La gent s'ha d'obrir al viatge, descobrir noves històries i deixar-se sentir. Cadascuna ve per donar missatges potents i molt universals com l'amor, la valentia, la solitud i la sororitat.
La gent hi empatitzarà, perquè parlem al final d'humanitat. Intentar posar-te a la pell duna altra persona. És important que la gent estigui oberta a escoltar ia deixar-se emportar.
La ficció pot ajudar a obrir portes al desconeixement?
Lola: És una arma ultrapoderosa perquè ho mostra des d'una sensibilitat i una narrativa. Que encara que la gent estigui allunyada d'aquestes vivències, pot aprendre i entendre. Perquè la ficció està per això: Per mostrar-te realitat que no pots viure tu mateixa i crear debat sobre això.
Jo vaig notar aquest canvi a 'Veneno'. Els murs són imaginaris, la connexió entre les persones és una cosa molt més fàcil del que creiem. Hem començat per la ficció però el canvi i la lluita segueix existint al carrer, als governs, a les polítiques.
Álex: Quan el meu pare va veure 'Veneno', va ser la primera vegada que el vaig veure plorar. Em va remoure tantes coses que de sobte vaig dir: "el meu pare ho està entenent i està empatitzant amb les històries d'aquestes dones, que mai no li haguessin arribat".
I això és el que espero que passi quan la gent vegi 'Veneno' o 'Vestidas de azul'. Que puguin empatitzar amb aquestes realitats i sentin que hi poden ajudar.
Hi ha aquest pes de responsabilitat en vosaltres amb aquesta sèrie?
Lola: El pes no és crear nous referents, sinó construir noves històries que tinguin un sentit i un fi. Crear ponts d'unió envers les persones, no només del col·lectiu. Que les persones del voltant daquesta persona trans puguin entendre-la i ajudar-la.
Per mi aquesta és la responsabilitat. Estem creant una sèrie que és la continuació de 'Veneno', que ja va ser un èxit. Hem aconseguit el que volíem, i continuarem construint, anirem més enllà.
No ens quedarem amb com és de fàcil fer una sèrie mainstream, sinó una sèrie amb sentit social i polític. Sobretot que les històries del nostre col·lectiu són infinites i cal continuar donant llum.
Van ser referents i es van quedar invisibles, en l'òblit. I és rescatar, i continuar lluitant perquè això no passi.
Àlex: Jo sí que he sentit la responsabilitat d'explicar coses reals. Coses que pensava que qualsevol nena, jove o persona que anés a veure la sèrie pogués identificar-se. Sentir que s'està fent honor i s'està tractant d'una manera digna una cosa que pogués estar vivint.
Això em semblava important. Estic molt contenta perquè 'Vestidas de azul' recull molt bé aquest testimoni de 'Veneno'. Qualsevol dona o home trans que veurà la sèrie, trobarà en nosaltres un lloc on refugiar-se i sentir-se orgullós.
Com creieu que aquesta sèrie pot contribuir al panorama social i audiovisual tenint en compte que s'està volent derogar la llei LGTBIQ+?
Àlex: Queda clar que seguim en la lluita. Semblava que s'havien entès moltes coses i, de cop i volta, ens adonem que no. De cop ens poden tornar a ficar de nou en una caixa i jugar amb els nostres drets.
Bàsicament no tractar-nos com a persones ni com a ciutadans. Per això crec que més que mai ficcions com a 'Vestidas de azul', són molt necessàries. Òbviament cal continuar lluitant, cal continuar explicant les nostres històries i cal continuar reivindicant.
Sembla mentida que hàgim de continuar obrint pas. Un lloc on ja hi som, no tindríem perquè estar amb aquestes històries sempre...
Lola: Exacte, no es poden vulnerar els nostres drets més. Cal seguir, seguir i continuar sent visibles. Estant orgulloses i ajudant-nos com a societat.
No és una cosa que només hagi de fer el col·lectiu. És responsabilitat de tothom.
