Pedro Alonso, protagonista de Berlín a Netflix, somrient

Crítica: ‘Berlín’, una preqüela entretinguda, però que no aporta res de nou

Crítica de 'Berlín', la nova sèrie original de Netflix, de l'univers de 'La casa de papel', que s'estrena el proper 29 de desembre.

Dos anys després del final de 'La casa de papel', una de les sèries més exitosa a nivell mundial de la història recent, està a punt d'aterrar 'Berlín'. L'esperat spin-off protagonitzat pel personatge de Pedro Alonso veurà la llum el proper 29 de desembre a Netflix.

Produïda novament per Vancouver Media, 'Berlín' és una altra creació d'Álex Pina i Esther Martínez Lobato. A més de Pedro Alonso , completen el repartiment altres noms com Michelle Jenner, Tristán Ulloa, Begoña Vargas, Julio Peña, Joel Sánchez, Itziar Ituño i Najwa Nimri. La primera temporada consta de 8 episodis.

La història s'ambienta en el passat, en un lapse temporal indeterminat, però previ al primer atracament a la Fàbrica de Moneda i Timbre que vam veure a Antena 3 el 2017. Berlín es troba en el millor moment de la seva vida i decideix planejar el robatori a París d'una col·lecció de joies valorada en 44 milions d'euros. Per això comptarà amb l'ajuda de la seva pròpia banda .

Fotografia de l'elenc de Berlín: Pedro Alonso, Tristán Ulloa, Begoña Vargas, Julio Peña Fernández i Joel Sánchez
'Berlín' | Netflix

En aquesta ocasió coneixerem Keila (Michelle Jenner), una informàtica molt intel·ligent, però una autèntica nul·litat a nivell social. També Damián (Tristán Ulloa), el segon al comandament, un home intel·ligent i escrupolós o Cameron (Begoña Vargas), una noia amb un passat traumàtic a l'esquena. Així com Roi (Julio Peña), expert a obrir panys i Bruce (Joel Sánchez), gamberro, descarat i entabanador.

Com es podia esperar, Pedro Alonso s'emporta tot el focus amb un personatge fet a mida i que domina perfectament. De vegades, però, un es pregunta si aquest Berlín és el mateix que vam veure a les dues primeres temporades de 'La casa de papel' o si ha anat evolucionant “a conveniència” a mesura que l'èxit de la sèrie el va convertir en un ídol de masses.

La presentació dels personatges i de la mateixa trama de la sèrie és una picada d'ullet constant a la sèrie mare, amb una construcció de rols i trames força similar. Per posar un exemple, encara que el lideratge absolut de la banda correspon a Berlín, el rol més pausat i cerebral del Professor recau en el personatge de Tristán Ulloa.

Fotografia de Pedro Alonso com a protagonista de Berlín a Netflix
'Berlín' | Netflix

De la mateixa manera, també podríem trobar similituds entre els personatges de Cameron, Bruce i Roi amb algun membre concret de l'atracament a la Fàbrica de Moneda i Timbre. En aquest sentit la sèrie peca d'anar al que és segur i no arriscar gaire, amb uns personatges força “comercials” que sap que funcionaran per la seva pròpia inèrcia .

Al fil d'això últim, no és casualitat, per posar un exemple, l'elecció de Julio Peña, protagonista d''A través de mi ventana' i 'A través del mar' per interpretar un personatge que podria ser tranquil·lament el mateix de la saga de pel·lícules.

Al to és on trobem la principal diferència de 'Berlín' respecte a 'La casa de papel'. Mentre la sèrie mare era un thriller adrenalínic que no deixava ni un moment de respir, aquesta vegada estem amb un producte més pausat. Una sèrie que llença més cap a la comèdia romàntica en la majoria del seu metratge, sent el gènere dels atracaments un pur acompanyament.

Pedro Alonso, Michelle Jenner, Tristán Ulloa, Begoña Vargas, Julio Peña Fernández i Joel Sánchez, protagonistes de Berlín a Netflix
'Berlín' | Netflix

Un altre dels al·licients que tindran els espectadors que treguin el cap a 'Berlín' és la morbositat per tornar a veure les inspectores Alicia Sierra (Najwa Nimri) i Raquel Murillo (Itziar Ituño). No avançarem res per no esbudellar, però, malgrat la seva anunciadíssima presència al tràiler, caldrà esperar uns quants episodis per veure-les en acció…

La durada dels episodis, al voltant dels 40 minuts, és encertada i concentra perfectament moments més distesos amb petits becs d'adrenalina (i testosterona).

En aquesta ocasió hi ha molts més exteriors, ambientats a la ciutat de París, deixant de banda el toc més claustrofòbic dels tancaments de 'La casa de papel'. La fotografia de la sèrie és alegre i de qualitat, donant també més colorit a la sèrie .

En definitiva, 'Berlín' és un producte que no ofereix res de nou a la indústria més enllà d'aprofitar-se de l'exitós univers de 'La casa de papel'. Una història entretinguda, però amb trames i subtrames molt magudes, i que a més tampoc no pot tenir gaire recorregut en tractar-se d'una preqüela de la sèrie original.

Per acabar, i qui no hagi vist la sèrie mare que deixi de llegir immediatament perquè a continuació ve un spoiler. Quantes vegades se n'haurà penedit Álex Pina d'haver matat Berlín al final de la segona temporada de 'La casa de papel'?